Avui fa 268 dies que vaig néixer. Aquesta xifra, vista així, no sembla que digui res, però per a mi te un significat molt especial.
Permeteu-me que reculi una mica en el temps. Era el 12 de juny de 2007 i en aquells moments, ni els pares n’eren conscients del que, nou mesos desprès, succeiria. Quelcom es movia dins la panxa de la mare.
Des de aquell dia i fins la data del meu naixement van passar poc mes de 38 setmanes, o el que es el mateix, 267 dies...
...i per això es tan important el dia d’avui per a mi. Feu números (d’això el pare ja se’n ha encarregat). Avui ja puc dir que porto mes temps fora que dins. Que ja son 268 dies fora de la panxa de la mare, 268 dies tenint que respirar, menjar, pixar i cagar per mi mateix (per cert, ho faig molt be!!!), tenint que queixar-me si hi ha quelcom que no es del meu agrado, expressar els meus sentiments... i tot això jo solet. Que lluny queden aquells dies en que no tenia que fer res, ja que tot o feia la mare. Quina pau i tranquil·litat es respirava 24 hores al dia (excepte quan tenia el singlot, que era bastant sovint per cert).
268 dies que, gràcies als pares, avis, resta de familiars i amics, han sigut meravellosos.
