Avui faig 9 mesos!!!

…i, després de molta especulació per part de familiars i amics, ahir em va començar a despuntar la primera dent. Si señor!!! L’incisiu central inferior dret.

Estaré mes graciós aquest Nadal!!!

268. Un Número Màgic

Avui fa 268 dies que vaig néixer. Aquesta xifra, vista així, no sembla que digui res, però per a mi te un significat molt especial.

Permeteu-me que reculi una mica en el temps. Era el 12 de juny de 2007 i en aquells moments, ni els pares n’eren conscients del que, nou mesos desprès, succeiria. Quelcom es movia dins la panxa de la mare.

Des de aquell dia i fins la data del meu naixement van passar poc mes de 38 setmanes, o el que es el mateix, 267 dies...

...i per això es tan important el dia d’avui per a mi. Feu números (d’això el pare ja se’n ha encarregat). Avui ja puc dir que porto mes temps fora que dins. Que ja son 268 dies fora de la panxa de la mare, 268 dies tenint que respirar, menjar, pixar i cagar per mi mateix (per cert, ho faig molt be!!!), tenint que queixar-me si hi ha quelcom que no es del meu agrado, expressar els meus sentiments... i tot això jo solet. Que lluny queden aquells dies en que no tenia que fer res, ja que tot o feia la mare. Quina pau i tranquil·litat es respirava 24 hores al dia (excepte quan tenia el singlot, que era bastant sovint per cert).

268 dies que, gràcies als pares, avis, resta de familiars i amics, han sigut meravellosos.

De turisme rural per Sant Mateu de Bages

Per primer cop els pares m'han dut de turisme rural per Catalunya. Ho han fet aquest cap de setmana i el lloc triat a sigut Ca l'Andreu, a Sant Mateu de Bages (Una mica mes al nord de Manresa)

Hi hem anat amb les famílies Ilundain (l'Iñigo, l'Iratxe, la Paula i la Lucia) i Tortajada (En Raúl, La Laura i en Raulet)

La casa està força be ja que disposa de barbacoa, taula de ping-pong, bicis, piscina... i els masovers, entre d'altres coses, viuen dels vedells, els pollastres (en tenien uns 30 mil) i del camp.

Comentar que he après moltes coses, entre elles a desplaçar-me de forma independent, de quatre grapes i que a sota l'hamaca hi ha una cosa molt dura que es diu terra. Ho vaig descobrir gràcies al meu cul inquiet i les ganes de sortir-ne tot i que estava lligat.

Així que els pares descarreguin les fotikos en penjo alguna.

Fins ben aviat. Petons XXL

Ei!!! que avui faig 1/2 any...

Coincidint amb les vacances del pare avui faig 6 mesos. Ja faig 66.5 cm d'alçada i peso uns 7 Kg. Estic de collons i amb el guapo pels núvols!!!

Ahir va ser dia de revisió amb el metge i la pediatre. Van dir-me que tot està molt be, tot i que duc a sobre un constipat que fa que tingui alguns problemes amb els mocs, o millor dit, que els tinguin els pares ja que de tant en tant els tinc que treure (per baix en forma de caca o per dalt en forma de vòmit).

La pediatre ja la conec i es molt simpàtica i el metge va deixar-me jugar amb l'estetoscopi mentre m'escoltava. Quin ensurt va emportar-se quan vaig posar-me a cantar en aquell precís moment...

Per cert, domino a la perfecció el depurat estil del "Xulo Playas" de rascar-se els picarols mentre observo el que tinc al meu voltant.

Me'n oblidava, començo amb la verdura i el pollastre. Salut!!!

10 d’Agost: Sant Llorenç

Avui he anat de festa major a Sant Llorenç!!! Per començar hi havia vermut popular a la plaça gran del poble. Estava ple de gom a gom. Al ser de franc... Allí ens em trobat amb l’avi Joan i l’avia Angels, amb uns cosins de l’avia, en Quique i la Gabi, amb una amiga dels avis, la Amparo, amb la tieta Mariona i el tiet Ramon, i una pila de familiars mes que sortien de tots els racons com a bolets.

Després d’aquesta atapeïda vida social, hem dinat a casa els avis menú de festa major: canelons de l’avia i filet de porc amb cancelada al forn. Jo, com sempre, m’he pres un bibi amb cereals.

El berenar, papilla de fruita, me l’ha donat l’avia i me l’he menjada tota, o gairebé tota ja que l’avia n’ha posat mes fora que dins...

Per finalitzar hem sortit a fer un vol pel poble. Ens hem creuat amb el cercavila i hem anat a veure el pregó. Els avis i l’Amparo eren al balcó, al costat de l’alcalde.


La nit ha sigut... mogudeta!!!

Ufff, quina setmana mes mogudeta!!!

Ufff, quina setmana mes mogudeta!!!

Per començar dir-vos que el dissabte passat hi havia trobada de gegants a Sant Llorenç. Ni havia de molt grossos i lletjos.

El diumenge vaig estar a la piscina municipal de Sant Llorenç amb els pares i la tieta Mariona. Com que els pares es van deixar el meu tratjo de bany a casa vaig tenir que banyar-me completament nu. Be, completament no ja que portava una gorreta. Renoi quina fila!!! Ja m'agraderia haver-los vist a ells així... La veritat es que això de mullar-me amb aigua freda no va acabar de fer-me el pes.

També ha sigut una setmana important per la mare, doncs avui ha sigui el primer dia que s'ha separat de mi ja que ha tingut d'anar a treballar. M'han deixat amb la tieta Encar, el tiet Llorenç i la cosineta Júlia, que s'ha portat molt be amb mi. Petonets per a tots.

Per cert, el dimarts que be, dia 5, faig 5 mesos... :)

Ja tinc 4 mesos!!!

...o el que és el mateix, ja he consumit un 0.4% del que s'espera que visqui segons l'esperança de vida dels nascuts en el 2008.

No se per on començar. La vida m'ha canviat molt en els últims dies. Per exemple, m'han vacunat per tercera vegada i per tercer mes consecutiu. Aquest cop no he plorat gens o gaire bé gens. La mare n'està molt orgullosa.També he estrenat la cadira de passeig i això vol dir que ja no vaig en aquell "trasto" en el que només es veuen cares, núvols, taulades i antenes. Ara ja puc gaudir i posar a prova la meva xafarderia.ah... i el que es millor, ja m'he menjat la meva primera papilla de fruita. Tot un èxit!!!

i poca cosa mes... Lluny queden aquells dies en els que els pares tenien que netejar-me tot fent cabrioles amb el melic.

Per cert, m'ho deixava, els pares ja m'han comunicat que aviat estrenaré la meva habitació i dormiré tot sol!!! Prepareu-vos!!!

Ei… que ahir vaig tenir la meva primera festa sorpresa!!!

Era l’hora del bany i de repent vaig trobar-me com en Nacho Vidal, amb els picarols enlaire i 4 dones, força maques, envoltant-me (La Marta, La Margarita l’Angels i la Mare). Va se tanta l’emoció que inclús vaig fer-me un pipi sobre la Mare.

Mentrestant, al menjador, sentia com parlaven en Jordi, en Josep (el ganxo de la sorpresa), en Joan i el Pare.

Ho van portar tot: cava, entrepans de pernil i tonyina, croissanets salats, truita de patates, amanida i uns postres casolans de xocolata. Tot boníssim... Com no podia ser d’una altre manera, vaig sopar amb tots ells. En el meu cas un enorme biberó de lleteta de la mare. Després del biberó vaig donar la bona nit a tothom i vaig anar a dormir. La festa continuà...

Puff el Drac Màgic. Canço popular un xic trista però molt maca... La preferida del Pare!!!

Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s'avorria molt i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit que se l'estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol. Tots dos van preparar un viatge molt llarg, volien anar a veure molt travessant el mar.

Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven bé, enfilant-se a la cua d'en Puff vigilava al vent. Nobles reis i prínceps s'inclinaven al seu pas, i quan el Puff els va fer un crit, els pirates van marxar.

Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans, ell va conèixer altres jocs que li van agradar tant, que una nit molt grisa i trista el nen el va deixar i els brams de joia d'aquell drac es varen acabar.

Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar, semblava que estava plovent quan es va posar a plorar. Tot sol molt trist i moix el drac es va allunyar, i a poc a poc, molt lentament, va tornar al fons del mar.

Ahir vaig coneixer a la bruixa de les Tres Bessones

Els pares, uns amics, na Paula i Jo varem anar a passejar per Barcelona. La primera parada ve ser l'Illa Diagnal. Alli varem dinar. Després varem fer una passejada fins a "El Corte Inglés". Els amics dels pares van comprar una màquina com la de casa que fa uns sucs negres i amargs que els torna boixos (son ben estranys aquests adults).

...I ara ve quan vaig conèixer a la bruixa de les 3 Bessones. Jo tornava a tenir gana i na Paula també, i ja sabeu com podem ser d'insistents els menuts. Els treballadors, molt amables, al no disposar el centre d'instal·lacions per alletar al centre, van indicar als pares que, a la 5ª planta, concretament a infermeria, deixarien que mengéssim. I així va ser. Les noies de la infermeria van deixar que els pares ens alimentessin en una saleta, però... de repent, una dona vella i lletja, molt lletja, va fer que la mara deixes de donar-me el pit i que la Paula no pogués acabar el seu "potet de fruites"

Com si de l'espina d'un cactus es tractés ens va fotre fora d'aquella zona recordant-nos que no volia que aquesta situació es repetís.

Renoi!!! quina bruixa. Segur que mai havia estat mare i aquest trauma la va convertir amb el que es. No m'estranya, amb aquest caràcter...

Gràcies Bessones per lluitar contra totes les bruixes dolentes del mon que volen acabar amb nosaltres!!!

El Meu Primer Sant Jordi!!!

Ja se el que es un “Sant Jordi”. Es una d’aquelles diades en las que un cop mes, des de Catalunya, es dona exemple a la resta del mon. Concretament és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin un llibre i una rosa. El llibre el regala ella i la rosa ell.

... i tot seguint aquesta sana tradició, la mare m’ha regalat el meu primer llibre. La veritat es que encara no hi entenc gaire jo de llibres, però m’ha explicat que és d’aquells que serveixen per estimular els meus sentits: oïda, vista, tacte...

Consta de 4 pàgines amb dibuixos senzills i colors força vius i 2 d’elles fan soroll. També porta un sonall al llom i te una zona per poder mossegar tan aviat em surtin les dents.

Per cert, coincidint amb aquest dia tan assenyalat he fet 8 setmanes.

Ja tinc un Mes i no tinc Melic

5/4/2008: Ei!!! Que avui he fet un mes!!! ole, ole!!!

...i encara que no ho sembli, ja he tret les meves primeres conclusions: soc un “mamón”, doncs em passo el dia amorrat al pit de la mare i també soc un graaaaan caganer.

7/4/2008: M’ha caigut el melic a les 6:00 del matí. Per fi!!! Els pares ho desitjaven d’allò mes. Per altre part tinc una mica de peneta ja que era l’últim lligam físic que em quedava amb la mare...

Hi ha hagut festa major a casa doncs per fi m’han pogut banyar per primera vegada com deu mana: amb una banyereta, aigua calentona, sabó, una espongeta molt suau...

La Meva Primera Excursió: Montserrat

Ahir els pares van dur-me a Montserrat. Va ser la meva primera excursió.

Van presentar-me a la Mare de Deu de Montserrat, la Moreneta, tot seguint la tradició del meus besavis Xavier i Teresa.

Abans però vaig agafar, també per primer cop, el funi. Va ser per pujar a Sant Joan. Vaig portar-me molt be ja que vaig dormir en els 2 trajectes, tant en el de pujada com en el de baixada, sense assabentar-me de res. Menys mal que jo no pagava!!! :)

El dia va acompanyar d'allò mes. Prometo tornar-hi.

PD: La coca, el mató i la mel estan boníssims!!!

En Biel

Com ja sabeu, el passat 5 de març de 2008 va néixer en Biel. Ho va fer a la Clínica del Pilar de Barcelona, a les 13:04 hores, amb un pes de 2.790 gr. i una longitud de 47.5 cm.

Ara ja es ciutadà de Gelida.

En la primera fotografia en Biel te 4 hores de vida i en la segona 19 dies. Jutgeu vosaltres mateixos!!!

Avui ens ha dedicat un somriure...

Petons i fins aviat.